Ressenya QUIET

Biografia
Títol: Quiet
Autor: Màrius Serra
Any: 2008
Edició: segona, març de 2009
Editorial: Empúries Narrativa
Gènere: "auto"biografia
El títol d'aquesta obra "Quiet" fa referència al segon fill de l'escriptor Màrius Serra; en Luís Serra, àlies Llullu. Aquest infant pateix una greu malaltia la qual cosa li provoca una paràlisi cerebral que no el permet ni moure's ni parlar. És un llibre autobiogràfic de tots dos, el qual narra un sèrie de moments i experiències que ha viscut la família Serra arreu del món.

Resum
En Luís Serra, Llullu, neix amb una encefalopatia greu que no té cura. Aquesta malaltia provoca que tota la seva família s'hagi d'adaptar al nou ordre vital i social que precisa l'estat d'en Llullu. Aquest relat tracta sobre l'adaptació als altres.
És la història d'un nen molt malalt sense diagnòstic i sense futur aparent. És la història d'uns pares que s'acostumen a una nova situació que arriba de sobte, que ningú ni tan sols la pot imaginar. Una situació que assumeixen i per la qual comencen a modificar detalls del seu entorn, detalls del seu món, per adaptar-se al nou membre de la família.
Al llarg del llibre trobem diferents situacions que ocorren pel tot el planeta. Els pares volen que el seu fill pugui gaudir del plaer de viatjar, conscients que no ho farà de la mateixa manera com ho faran ells i la seva germana, però donant-li l'oportunitat de gaudir a la seva manera, donant-li el major nombre d'experiències possibles.
El fet de tenir un fill diferent, amb necessitats diferents a la resta de nens de la seva edat, no impedeix als Serra dur la mateixa vida que fins aquell moment havien dut: viatges per diferents continents i visites a tota mena de centres culturals i lúdics. És gràcies a aquesta força interior i ganes d'adaptació real als altres que demostra la família en tot moment, el que fa possible que en Llullu sigui a la pràctica, un més de la família; un igual. Sempre tenint en compte les seves possibilitats. Una força interior que es transmet perfectament en les següents paraules: "Penso que si jo puc, si nosaltres podem, és perquè ell no pot....Tenir un fill tan vulnerable em fa invulnerable a molts contratemps que abans de conèixer-lo em podien amargar l'existència...En la seva companyia sóc invulnerable."
Com a tot els àmbits, sempre hi ha moments de flaquesa, a diferents capítols en Màrius Serra comenta una sèrie de contratemps originats directa o indirectament per l'estat d'en Llullu i que els fan posar a proba. Com per exemple a un restaurant, on volien sopar i degut a l'aparença d'en Llullu els hi van posar totes les traves possibles per que canviessin de restaurant. O quan els pares de fills "normals" deixen els cotxes aturats en mig de l'acera per deixar-los a la mateixa escola, impedint el pas a la imprescindible cadira de rodes d'en Llullu. Aquesta situació de desesperació va créixer al seu interior: "Ràbia en estat pur que s'acumula i surt en una situació quotidiana, cada matí la meva ràbia augmenta... Ràbia pel meu dolor..."
Amb força, amb el suport de tota la família i amb una gran capacitat d'adaptació cap en Llullu i viceversa, aconsegueixen continuar de manera natural amb les seves vides sense que l'estat del seu fill suposi cap impediment. "L'adaptació implica flexibilitat."

Opinió crítica
Sempre he pensat que la vida és un món ple d'incerteses. Molts ens passem la vida intentant fermar el major nombre de caps perquè pensem que aquest fet ens donarà seguretat. I així resulta, però només durant un cert temps. Al final, tots som conscients que en qualsevol moment ens podem trobar en front d'una nova circumstància imprevista, que ens agafi amb les mans buides, sense haver tingut cap tipus de preparació i sense ser desitjada. És en aquests moments quan hem de agenollar-nos, obrir la motxilla de la vida i treure tot allò que ens han ensenyat i tot allò que em après. És en aquests moments, sobretot els realment importants com al cas del llibre, quan hem de desenvolupar la nostra flexibilitat. La nostra capacitat d'adaptació.
M'ha agradat molt la forma de fer front a la situació per part de la família Serra. En comptes de turmentar-se tota la vida per l'estat del seu fill, la qual cosa seria imperdonable, han afrontat la situació des d'una perspectiva molt positiva i ja des del primer moment van decidir gaudir al màxim del seu fill, i "només" han d'adaptar-se a les seves necessitats. No s'han rendit. No és una feina fàcil. De vegades apareixen dubtes i l'estat anímic decau un poc, però sempre continuem endavant. No ens aturem. Ens adaptem. Som flexibles.
Desprès de la lectura del llibre, he estat uns dies, més bé setmanes a posar-me a redactar aquesta ressenya. M'ha produït una gran admiració veure la determinació i positivisme dels Serra. Tot i que sembla que el pare és qui s'ocupa principalment d'en Llullu, i donant la lectura la sensació que la mare i la germana queden un poc en un segon pla, entenc que és degut primerament al seu pes (normalment els homes són físicament més forts que les dones) i segonament per què qui escriu relata les seves vivències en primera persona.
La lectura d'aquest llibre ens acosta als grans desapareguts, i tal vegada grans desconeguts (cada vegada menys) de la nostra societat. Els infants i adults amb necessitats especials. Aquest llibre ens convida a fer una ullada a un món al que la majoria no estam acostumats. Ens presenta una altra realitat, una realitat que ens competeix a tots, no només a ells i als seus familiars.
En Llullu, gràcies a l'estatus social i econòmic dels seus pares ha pogut viatjar i rebre una atenció mèdica molt superior a la que reben segurament la majoria de nens que es troben a la mateixa situació. No per això ha resultat més fàcil l'adaptació, però al menys les inversions necessàries que han de fer, a nivell econòmic no han resultat un impediment per aquesta família.
He pogut comprovar com la nostra visió egoista no té fronteres, és qüestió d'ignorància i poc respecte cap a la vida. L'egoisme de la nostra societat, que no ens deixa veure més enllà de nosaltres i dels nostres. La resta de persones no importa. Fins i tot l'autor cau en un moment en aquesta ceguera: "Penso que la invisibilitat dels llullus del món és molt acusada. Si un paio com jo, que fa sis anys que ho visc amb intensitat i interès, no és capaç de distinguir un llullu de dos anys...qui ho farà?" . Tothom té moments puntuals de ceguera, el problema és quan aquesta es fa permanent.

El fet que l'obra hagi estat escrita en primera persona ajuda molt a transmetre tots els sentiments i sensacions que pateixen a diari aquestes persones.


"...de vegades me l'imagino caient d'un gratacels, hi ha dies que rebota..."