El vídeo que hem pogut veure ens parla de Toshiro Nakamori, un professor de primària molt estimat pels seus alumnes per al que és molt important que els infants aprenguin a pensar en els altres i a ser feliços. Al reportatge es fa un seguiment durant tot un curs lectiu i d’aquí se’n extreuen els moments més significatius.
Els alumnes escriuen unes cartes on hi exposen coses que per a ells són importants, hi poden parlar del que vulguin i plasmar-hi els seus sentiments i els seus pensaments. D’aquesta manera aprenen a compartir la seva vida amb els companys, a respectar les opinions de tothom, a defensar les seves opinions, a argumentar creences o idees que tinguin, etc.
Per a ell és molt important que els alumnes creïn vincles els uns amb els altres i que sobretot siguin feliços i gaudeixin de la vida. Amb autoritat, carisma, respecte, amor, diàleg, ensenya als seus alumnes a ser conseqüents dels seus actes, a reconèixer els seus errors, a comunicar els seus desitjos, les seves opinions, etc. Els alumnes aprenen a reconèixer els seus sentiments i a expressar-los sense sentir-se’n avergonyits i sense burlar-se dels sentiments dels companys, sinó comprenent-los i aprenent a tenir una actitud empàtica.
Es produeixen moments molt durs i molt intensos emocionalment al llarg del curs, entre ells potser destacaria quan alguns alumnes es fiquen amb uns altres, parlen malament d’ells i els insulten. Davant aquesta situació el professor, preocupat perquè no vagi a més, parla molt seriosament amb els alumnes, els fa pensar sobre la situació que s’ha viscut i els demana que escriguin el que senten i el que pensen. Els dona uns quants dies per a que tothom tingui temps d’escriure i després llegeixen les cartes que s’han escrit. Els alumnes se senten culpables per l’actitud de menyspreu o de indiferència que han tingut cap als companys que estaven sent tractats injustament.
Destacaria també quan el pare d’un dels alumnes mor i el mestre els ho comunica als companys, tots adopten una postura molt respectuosa davant la situació, escriuen cartes per a intentar donar ànims al company, pensen què poden fer per a ajudar-lo en un moment tant dur, alguns van a visitar-lo a casa seva, etc.
El Sr. Nakamori parla molt amb els alumnes i és molt directe i molt sincer amb el que els diu , encara que sempre des del respecte i l’estima. Permet als alumnes que també expressin lliurement les seves opinions, fins i tot les contràries a les d’ell, els dona confiança i llibertat per a expressar-se. Això es veu molt clar en un moment del reportatge en que castiga a un alumne, els companys parlen i diuen al professor que no consideren que el càstig sigui adequat, que el company no es mereix aquest càstig desproporcionat i que a més a més no té relació amb el mal comportament del company. Es neguen a deixar el seu company tot sol dins l’aula mentre ells surten a jugar. El professor manté una actitud d’escolta i de respecte cap a les opinions dels seus alumnes i finalment reconeix que s’havia equivocat i que ells tenen raó.
M’ha agradat molt el reportatge, considero que aquest home és un exemple a seguir i no tant sols com a mestre. La forma com aconsegueix que de situacions quotidianes en surtin aprenentatges significatius per als alumnes, que assimilin aquests conceptes tantes vegades desconeguts per tanta gent que són l’empatia, el respecte pels altres, la comprensió, el suport, etc. El Sr. Nakamori els acompanya en el seu aprenentatge i respecta les individualitats de cadascun dels alumnes, els compren i els respecta i promou la comprensió i el respecte mutu entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada