He creat un blog nou per l'assignatura 22015 - Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància.

I aquest és l'enllaç.

Pensant en els altres

El vídeo que hem pogut veure ens parla de Toshiro Nakamori, un professor de primària molt estimat pels seus alumnes per al que és molt important que els infants aprenguin a pensar en els altres i a ser feliços. Al reportatge es fa un seguiment durant tot un curs lectiu i d’aquí se’n extreuen els moments més significatius.

Els alumnes escriuen unes cartes on hi exposen coses que per a ells són importants, hi poden parlar del que vulguin i plasmar-hi els seus sentiments i els seus pensaments. D’aquesta manera aprenen a compartir la seva vida amb els companys, a respectar les opinions de tothom, a defensar les seves opinions, a argumentar creences o idees que tinguin, etc.

Per a ell és molt important que els alumnes creïn vincles els uns amb els altres i que sobretot siguin feliços i gaudeixin de la vida. Amb autoritat, carisma, respecte, amor, diàleg, ensenya als seus alumnes a ser conseqüents dels seus actes, a reconèixer els seus errors, a comunicar els seus desitjos, les seves opinions, etc. Els alumnes aprenen a reconèixer els seus sentiments i a expressar-los sense sentir-se’n avergonyits i sense burlar-se dels sentiments dels companys, sinó comprenent-los i aprenent a tenir una actitud empàtica.

Es produeixen moments molt durs i molt intensos emocionalment al llarg del curs, entre ells potser destacaria quan alguns alumnes es fiquen amb uns altres, parlen malament d’ells i els insulten. Davant aquesta situació el professor, preocupat perquè no vagi a més, parla molt seriosament amb els alumnes, els fa pensar sobre la situació que s’ha viscut i els demana que escriguin el que senten i el que pensen. Els dona uns quants dies per a que tothom tingui temps d’escriure i després llegeixen les cartes que s’han escrit. Els alumnes se senten culpables per l’actitud de menyspreu o de indiferència que han tingut cap als companys que estaven sent tractats injustament.

Destacaria també quan el pare d’un dels alumnes mor i el mestre els ho comunica als companys, tots adopten una postura molt respectuosa davant la situació, escriuen cartes per a intentar donar ànims al company, pensen què poden fer per a ajudar-lo en un moment tant dur, alguns van a visitar-lo a casa seva, etc.

El Sr. Nakamori parla molt amb els alumnes i és molt directe i molt sincer amb el que els diu , encara que sempre des del respecte i l’estima. Permet als alumnes que també expressin lliurement les seves opinions, fins i tot les contràries a les d’ell, els dona confiança i llibertat per a expressar-se. Això es veu molt clar en un moment del reportatge en que castiga a un alumne, els companys parlen i diuen al professor que no consideren que el càstig sigui adequat, que el company no es mereix aquest càstig desproporcionat i que a més a més no té relació amb el mal comportament del company. Es neguen a deixar el seu company tot sol dins l’aula mentre ells surten a jugar. El professor manté una actitud d’escolta i de respecte cap a les opinions dels seus alumnes i finalment reconeix que s’havia equivocat i que ells tenen raó.

M’ha agradat molt el reportatge, considero que aquest home és un exemple a seguir i no tant sols com a mestre. La forma com aconsegueix que de situacions quotidianes en surtin aprenentatges significatius per als alumnes, que assimilin aquests conceptes tantes vegades desconeguts per tanta gent que són l’empatia, el respecte pels altres, la comprensió, el suport, etc. El Sr. Nakamori els acompanya en el seu aprenentatge i respecta les individualitats de cadascun dels alumnes, els compren i els respecta i promou la comprensió i el respecte mutu entre ells.

El diari...

Còmic de bord de l'assignatura - La Representació Escènica en l'Escola Infantil -

Havíem de fer un diari de les sessions i les sensacions i m'ha sortit fer-ho d'aquest tipus. He suat una estoneta però el resultat final m'agrada. Les opcions eren:

1) Transcriure tot el procés, que ho faig ara: nervis, falta de temps, aprendre per aprendre i perquè hem d'aprendre (per aprovar), hores i hores i hores de feina, ...

2) Fer una cosa diferent. Ha setr possible perquè he tingut un poc de temps, de normal hauria estat impossible.

La recompensa va ser el 10 que tots els grups vàrem treure, gràcies pel reconeixement a Carmen i a Toni.

Aquest Còmic de bord és un reconeixement a l'equip 7 estrelles, ens ho hem guanyat ninetes!.

Altres vídeos...

La veritat és que llevant el desgast del teatre durant la realització de les activitats ens ho hem passat molt bé. Per aquesta raó he decidit compartir la resta de vídeos amb vosaltres.

Espero que us agradin i que rigueu amb nosaltres:

Activitat 1: Piratas del Mediterráneo.




Han participat: Juanfran, Laura, Lucía i Pilar.


Activitat 2: Jocs de nit.



Han participat: Juanfran, Laura, Lucía i Pilar.


Activitat 3: Anunci GENOCAN.



Han participat: Juanfran, Kira i Tuna.

Disco fever 2011

I tornem a ser... ara hem passat a 8 estrelles, hem fitxat a na Lucía.

Aquesta vegada el grup ha optat per una coreografia inspirada en els anys 80. Va tenir lloc a la Seu Universitària d'Eivissa en maig. Desprès de mesos d'assajos aquí teniu el resultat:

I si voleu visitar el glogster original.

Reflexió personal:

Aquesta pràctica ha set molt més lleugera i digerible que l'anterior, la del teatre. Hem assajat unes quantes moltes voltes i la veritat és que ens ha quedat molt bé. La tria de les cançons no ha set molt complicada perquè les companyes tenen un control musical que fa por. D'una selecció d'unes quinze o vint en vàrem extreure unes cinc, desprès d'un procés de selecció en viu; és a dir, posàvem les cançons i comprovàvem si seguien un ritme, si combinàvem, quina coreografia podria introduir-se, si seria divertida i fàcil... Un altre aspecte a tenir en compte ha set a l'hora de retallar-les i enganxar-les. No sé si algú l'ha pensat però fa falta un poc d'oïda, i crec que jo, personalment encara no l'he aconseguit (al nivell de les meves companyes). Però per això som un grup, tots tenim coses per aportar i érem vuit aquesta vegada. així que algunes es movien millor i d'altres tenien millor les orelles ;)

M'ha agradat molt tot el procés, hem gaudit com infants, hem cercat hores, amb quasi tot l'equip fent feina, na Pili se'ns ha posa malalta però fins el darrer dia allí estava, i estic molt orgullós de tots.

Crec que vàrem sortir tant escaldats del teatre que sent també un treball difícil ens ho vàrem prendre amb altra mentalitat. Ara es tractava de fer-ho bé i gaudir, no era un treball era com una activitat d'oci.

Activitats com aquesta podríem fer unes quantes.

També m'agradaria dir que totes les actuacions varen ser increïbles. Totes amb temàtiques diferents, totes espectaculars i totes amb resultats professionals. Si m'haguéssim dit que eren professionals no l'hauria dubtat en cap moment. De fet, en Toni Pons, ens va comentar que estava molt sorprès i orgullós dels nostres treballs.

Un dia de teatre...

Aquí teniu el desitjat glogster del grup 7 estrelles en la fantàstica actuació del comte: "Las Fábulas de Golumina", que va tenir lloc el passat mes de maig a la Seu Universitària d'Eivissa.

Hem de remarcar una altra vegada la gran actuació de tots els actors i actrius que com es pot veure a la representació experiència no els hi falta.

Aquesta versió és una versió adaptada per ells mateixos de la seva obra "Las Fábulas de Golumina".

Espero que us agradi:

I si voleu visitar el glogster original.

Reflexió personal:

Infern és la paraula que se'n ve al cap quan penso el que ens ha costat treure endavant aquest treball.

Satisfacció, alegria i sorpresa en va venir al cap just desprès d'haver-la representat.

Quina enfeinada per tan poc temps. Estic segur que és la frase que més es repeteix quan ens referim a aquesta "activitat".

A veure; un grup de 7 persones, sense cap experiència en teatre ha de fer un comte, adaptar-lo per poder ser representat amb diàlegs, fer les disfresses, els decorats, cantar, actuar i que a més li agradi al profe...quina premissa. A més per motius de feina no puc anar a cap de les classes, ni matí ni dijous de tarda, única tarda que faig feina a la setmana ;)

Davant aquest panorama, hem hagut de quedar un munt de dissabtes, diumenges, i tardes de qualsevol dia de la setmana. Són moltes coses gens fàcils, sobretot, i torn a repetir, quan no tens ni idea per què mai has fet res d'això. No diguem ja cantar amb veu angelical, en aquest tema no tinc solució a curt termini. Estic practicant per què lo meu no té nom.

Tot i així, dedicar el 90% del nostre temps "lliure", els nervis i la pressió de no fer-lo perfecte quasi acaba en desastre. Al darrer assaig, a la tarda del dia abans de la funció, vàrem haver de prescindir d'una cançó amb tot el treball que ens havia costat (tria, lletra, practicar...) i l'angoixa general ens va dur a plantejar-nos la retirada del projecte i la no actuació el dissabte. Va ser un moment, però és indicatiu del nivell de pressió que vàrem patir per excés de feina en poc temps.

Desprès de la funció, ens vàrem quedar molt a ple, el fet d'haver tingut dos oportunitats el darrer dia ens va tranquilitzar molt, de fet ens va sortir millor el primer intent (pràctica) que el segon (funció). Quan miro el vídeo estic gratament sorprès pel resultat, però ens va costar massa.

M'han agradat...

Triar dos làmines que ens haguin agradat no és gens fàcil, però m'he decidit per:

Una làmina feta amb tinta xinesa, el proposit era fer 16 textures amb un mateix material (tou). M'havia decidit per cartró, i aqui teniu el resultat:

M'he divertit molt mentre la feia. Quan dus tres o quatre quadres fent textures, arriba el moment on la ment ja no sap per on continuar. Comences a doblegar i girar el material, a rompre'l, a llevar-li trossos, i la veritat és que al final no pares de crear diferents efectes. També l'he triat perquè sense voler les quadricules 11 i 15 formen una mena de retrat molt curiós. I ha set totalment fortuit. Treballar amb aquests material m'ha suposat un gran descobriment, mai abans els havia fet servir, un apropament d'allò que parlaven que els mestres haurien de provar amb ells mateixos els materials de treball per poder comprender-los i donar un millor suport, ja que podren identificar-nos amb els problemes que puguin tenir els petits.

La segona làmina que he triat és aquesta:

Després de llegir: "Para algunos, esta etapa marca el fin de su desarrollo artístico, y muy a menudo encontramos adultos que cuando son requeridos para dibujar algo hacen un dibujo típico de los doce años (etapa pseudonaturalista)". Desarrollo de la capacidad creadora, de Viktor Iowenfeld. Vaig fer una segona ullada a la làmina i em vaig sentir totalment identificat.

El material emplenat són ceres, i el mètode per pintar els dits. També l'escollit perquè m'ho vaig passar molt bé quan la pintava, m'imaginava el tren en moviment mentre la dibuixava. Imaginava les històries dels passatgers, la selva,... era com una creació vivent. Així com moltes vegades quan comencen a pintar, no tenim res en ment, i una vegada posats quan ens ve la idea sembla més bé una acció automàtica, anem fent sense veure més enllà. Amb aquest tren no va ser com sempre, pensava com seria veure'l en moviment, com una peli de les antigues (quasi en blanc i negre) o com les d'Indiana Jones. Crec que vaig tenir una mena de flashback, vaig regresar al temps on les pelis d'aventures em feien disfrutar molt i la tecnoligia encara no l'havia envaït tot. I ja fa anys.